EMERGENCIA

Càritas amb Moçambic

Als efectes dels desastres naturals s'afegeix la violència dels grups armats.

Donar

Avui, el nord de Moçambic és l’epicentre d’un conflicte que té conseqüències devastadores per a la població de la zona. Els grups armats lliuren atacs en una regió complexa i rica en recursos, on comunitats encara pateixen els efectes del cicló Keneth (abril 2019) i les últimes inundacions (desembre 2019-gener 2020).

La situació actual

El nombre de persones desplaçades creix dia a dia a Cabo Delgado, província nord de Moçambic i on Càritas Espanyola acompanya el treball de la nostra Càritas germana des de fa més de 15 anys. Només al febrer, almenys 200.000 persones van haver d’abandonar les seves llars a causa de la recrudescència del conflicte a la província; es calcula que des del començament de la violència 600.000 persones han fugit.

Els habitants de nombrosos pobles de la província pateixen atacs des de fa mesos. Es tracta de grups d’insurgents que, enarborant la bandera de l’Estat Islàmic entren en els pobles, metralleta en mà i incendien habitatges, comerços i edificis oficials. Quan van començar els atacs, fa ja dos anys, les famílies tornaven a les seves llars al cap dels dies, reconstruïen els seus habitatges i tornaven a les seves activitats en els camps de cultiu dels quals depenen enterament per subsistir.

No obstant això, aquests episodis, llavors aïllats, s’han fet recurrents, s’han estès i el Govern reconeix la gravetat d’aquests, com atacs terroristes. Fa mesos que els supervivents fugen cap al sud i ho fan sent conscients que no podran tornar, encara que això signifiqui perdre les seves llars i mitjans de vida i, fins i tot, a familiars.

El destí de molts d’ells és Pemba, la capital de la província que des de fa mesos és testimoni de l’entrada de milers de desplaçats cada dia. Es tracta de famílies que acudeixen a la localitat a la recerca d’algun familiar o conegut que els de refugi. Aquells que no tenen aquesta possibilitat, s’agrupen al voltant d’escoles o centres de salut i formen multitud de petites comunitats de desplaçats. Porten amb si la fam, la por i l’esgotament; la seva prioritat és la recerca de seguretat.

No obstant això, es tracta d’habitants de zones rurals, el suport ha depès sempre de les activitats agrícoles, però els seus camps de conreu queden ja molt lluny. Fins i tot poblacions pesqueres al complet s’han vist obligades a fugir cap a l’interior, impossibilitant igualment l’accés als seus mitjans de vida. Els aliments escassegen i augmenten els preus en els mercats.

Resposta humanitària

L’ajuda humanitària és una prioritat a Pemba i voltants. En barris amb enormes necessitats, es concentren ara desplaçats acollits en famílies, que van ser al seu torn afectades pel cicló Keneth i de què encara no han aconseguit recuperar-se. La inseguretat alimentària es fa patent.

Segons ONU, més de 700.000 persones necessiten assistència humanitària actualment. La manca de refugis, l’accés limitat a aliments i els brots de malalties són una preocupació per a aquestes poblacions desplaçades. Aproximadament només un 40% de la població de Cap Delgado té accés a aigua potable, per als desplaçats interns que viuen en refugis improvisats es redueix a punts d’aigua auxiliars per a milers de persones, en un moment en què s’havia detectat un brot de còlera a les zones en conflicte i ara amb aquesta població desplaçada, augmenta significativament el risc de propagació. Cap Delgado és una de les províncies més afectades de malària a Moçambic, amb una taxa de prevalença del 57%.

Els moviments de població són continus i això dificulta la identificació i el lliurament d’ajuda a una població en continu moviment tant dins de Pemba com cap a altres ciutats, sempre cap al sud. Càritas Pemba està redoblant els seus esforços per arribar a aquestes famílies que cada dia es multipliquen.

 
En els últims mesos, amb el suport de Cáritas Española, s’ha pogut atendre 13.000 desplaçats amb kits d’ajuda alimentària compostos per: fesols, sal, oli, arròs i farina de blat de moro.

La nostra acció

Càritas Pemba participa en un clúster (com s’anomena als grups de coordinació internacional per sectors) d’emergència, on les diferents organitzacions comparteixen informació sobre les seves activitats i sobre els llocs d’intervenció. L’objectiu és maximitzar esforços, evitar duplicitats i aconseguir al nombre més gran de famílies possibles.

I en tot aquest context, el virus COVID-19, arriba a Cap Prim a través de les empreses internacionals que exploten els recursos de la zona nord. Tímidament en un començament, però amb important creixement del nombre d’afectats en els últims mesos, tot i les mesures de confinament establertes pel Govern des del passat mes d’abril. Els contagis, com també els atacs terroristes, no han parat.

Cáritas Española continua l’acompanyament de la feina de Càritas Pemba a través de diferents projectes de seguretat alimentària actualment en execució, i en tots ells s’han dissenyat i implantat mesures de prevenció i sensibilització a les comunitats, a través de xerrades en petits grups, confecció i distribució de mascaretes, distribució de tancs d’aigua i sabó per rentar i desinfectar.

“On no hi ha justícia social, drets respectats, dignitat humana, no pot haver-hi pau. Amb una part de la societat abandonada a la perifèria, sense accés a l’educació, la salut, la manca de treball i perspectives, els grups insurgents prenen fàcilment als joves”.

Dom Luiz Fernando Lisboa, Bisbe de Pemba.

Ajuda a la població afectada

Ajuda a la distribució d'aliments

Col·labora amb l'entrega de materials de primera necessitat i higiene

Contribueix a millorar les condicions de vida de les comunitats