Càritas amb Síria
Després d'anys de guerra la població necessita ajuda humanitària per a recuperar la seva vida i mirar el futur amb esperança.
Una crisi que afecta diversos països
La crisi siriana ha creat més de cinc milions i mig de refugiats i ha desplaçat a altres 6 milions de sirians dins del seu propi país. Des de 2011, només Jordània ha brindat refugi a més de 1,3 milions de sirians, inclosos 671,148 refugiats registrats, que enfronten una vulnerabilitat creixent a mesura que els seus estalvis i recursos es van esgotar des de fa temps. Al voltant de 126,000 d’aquests refugiats viuen en campaments, mentre que la resta s’ha establert en àrees urbanes i rurals, principalment a les províncies de nord i en Amman.
D’altra banda, la crisi de Síria ha tingut un profund impacte humanitari, socioeconòmic i polític al Líban i la seva població. Amb una mica menys d’1 milió de refugiats sirians registrats en un país de 4 milions d’habitants, el Líban té el nombre més gran de refugiats per càpita del món. Aquesta població es suma a 1 milió de libanesos vulnerables i gairebé 300,000 refugiats palestins. Aquesta afluència massiva de refugiats de Síria ha exercit una pressió sense precedents sobre l’economia, els serveis públics i la infraestructura de país. La propagació dels combats a Síria, combinada amb tensions polítiques internes, també continua amenaçant l’estabilitat i la seguretat interna del Líban, que ha estat un amfitrió generós per als refugiats. No obstant això, a mesura que la crisi es perllonga cada vegada més, hi ha signes de creixents tensions socials, impulsades principalment per la competència laboral percebuda.
Aquesta situació congrega actors humanitaris que treballen des de l’interior de Síria i els països veïns amb l’objectiu d’augmentar l’efectivitat de la resposta. El sistema de coordinació per a les agències amb seu a Turquia es va establir el 2013 i actualment consisteix en el Grup d’Enllaç Humanitari, el Grup de Coordinació Inter-Cluster (ICCG), Clústers i altres fòrums de coordinació. L’assistència transfronterera de Turquia a Síria és proporcionada per les Nacions Unides i un gran nombre d’ONG internacionals, sirianes i turques actuant en elles on s’estima 3.622.366 refugiats viuen a la zona fronterera d’ambdós països.
Encara que s’han donat retorns auto organitzats en els últims mesos, s’espera que els retorns dels països amfitrions veïns romanguin baixos en relació amb el nombre total de refugiats, amb un nombre estimat de 250,000 refugiats tornant d’Egipte, l’Iraq, Jordània, el Líban i Turquia. No obstant això, les condicions probablement seguiran sent poc propícies per repatriació voluntària, segura, digna i sostenible a moltes àrees de país.
Situació a Síria
El 2020 el panorama segueix sent complex i canviant. La gravetat de les necessitats humanitàries de la població és àmplia, resultat de contínues hostilitats en àrees localitzades, nous desplaçaments, retorns auto organitzats i l’erosió sostinguda de la resiliència de les comunitats durant nou anys de crisi.
Tot i la disminució de les hostilitats, continua la inseguretat a la regió nord-oest amb continus enfrontaments en curs en el sud d’Idlib, al nord d’Hama i les províncies de l’oest d’Alep, que han generat des de 2019 més de 950.000 moviments de desplaçats interns, la majoria dones i nens.
S’estima que 11.700.000 de persones s’enfronten nivells particularment alts de vulnerabilitat. El desplaçament perllongat, esgotament dels estalvis, infraestructura destruïda i oportunitats econòmiques restringides, limita l’accés a refugi, béns bàsics i ha tingut un gran impacte socioeconòmic en la població, que ha reduït els aliments, i s’ha endeutat.
La situació de refugi continua empitjorant en termes de disponibilitat, adequació i condicions dels allotjaments, el que produeix amuntegament i major risc davant el COVID.
La crisi en xifres
- 11,7 milions de persones en situació de necessitat.
- 5 milions de persones en situació d’extrema pobresa.
- 83% de la població siriana viu sota el llindar de la pobresa.
- 5,9 milions de dones en situació de necessitat i 5,8 homes.
- 5 milions de menors en situació de necessitat (0-17 anys), dels quals 1,3 milions té 0-4 anys i 3 milons 0-17 anys.
- 0,5 milions de majors en situació de necessitat (<59 anys).
- 2,1 milions de menors estan no van a l’escola.
- 33% de la població en siriana es troben en situació d’inseguretat alimentària.
- 6,2 milions de persones no tenen accés a aigua segura i sanejament.
- 6,2 milions de persones són desplaçats interns dins de Síria (3.1M dones).
- 871.150 IDPs resideixen en refugis comunitaris.
- 1,6 milions es troben en processos de mobilitat interna.
- 5,3 sirians són refugiats en països limítrofs de la regió.
- 1,4 milions de retorns espontanis.
- 1.1 milions de persones romanen en zones de difícil accés.
- 10.4 Milions de persones que viuen en zones que allotgen més d’un 30% de IDPs o retorns espontanis.
- 3.622.366 refugiats a Turquia.
Com viu la població
Protecció. La població civil segueix exposada a múltiples riscos relacionats amb les hostilitats en curs; efectes del desplaçament nou o prolongat; condicions extremes en refugis col·lectius que alberguen desplaçats interns; i l’esgotament de recursos socioeconòmics que desencadenen en estratègies d’afrontament negatives (per exemple, treball infantil i matrimonis precoços).
Mitjans de vida i accés a serveis bàsics. Després de 9 anys de crisi, la capacitat de resiliència està molt erosionada. Els serveis bàsics són inaccessibles en la seva majoria. El desplaçament perllongat, l’esgotament d’estalvis, oportunitats econòmiques limitades i la destrucció i contaminació generalitzades de les infraestructures relacionades amb l’agricultura tenen un profund impacte socioeconòmic en la població.
Refugi. Continua sent necessària assistència humanitària als desplaçats interns més vulnerables, particularment en desplaçaments massius sobtats. Els nens i les dones representen el 73% de la població dels campaments al nord-oest de Síria. Les dificultats s’agreugen a causa de l’amuntegament, les males condicions dels habitatges i la dificultat per accedir a lloguer.
Educació. 1 milió de nens a Síria no van a l’escola, i altres 1,3 milions corren el risc d’abandonar. Les comunitats desplaçades romanen significativament desateses, on la majoria dels campaments de desplaçats interns tenen insuficients o inexistents serveis d’educació.
Seguretat alimentària. Els principals impulsors de la inseguretat alimentària a Síria són un conjunt de factors interrelacionats entre els quals es troben el deteriorament de l’entorn econòmic, la pèrdua de mitjans de vida, capacitat de producció reduïda, l’accés físic i financer limitat als aliments, els alts preus i la inflació, poder adquisitiu reduït i el continu esgotament dels mitjans de vida en detriment de les poblacions més vulnerables.
Salut. La prestació de serveis de salut continua sent interrompuda per les hostilitats en curs. El 46% d’hospitals i centres de salut primaris funcionen només parcialment o estan inoperatius. Mantenir serveis bàsics de salut essencials segueix sent clau en tot el país.
Nutrició. Les restriccions de la Covid-19, el col·lapse de la lliura siriana i el desplaçament de milions de persones han portat a un nombre sense precedents de famílies a reduir la compra d’aliments amb el consegüent empobriment de la dieta.
Articles essencials no alimentaris. Continuen sent inaccessibles per a moltes persones, incloent-hi la roba i el combustible. La forta crisi econòmica i les sancions imposades a país, aguditzen aquest factor.
Aigua, sanejament i higiene: L’accés a quantitats suficients d’aigua segura segueix sent limitat, especialment per a les famílies en allotjaments precaris, comunitaris o informals.
La nostra acció
Millora de la resiliència de les comunitats afectades per la guerra a Homs
El projecte es desenvolupa en una de les zones més castigades de país i que major nombre de desplaçats interns registra després Damasc i Alep.
L’extremada situació de pobresa de la seva població, evidenciada per una avaluació de necessitats realitzada l’agost de 2018, fa necessària la posada en marxa d’accions per millorar les condicions de vida de les llars més vulnerables. D’aquesta manera, el projecte centra la seva acció en la cobertura de necessitats bàsiques (aliments, béns no alimentaris i medicaments), accés a allotjaments segurs i dignes, accés a serveis de salut primaris i secundaris, així com activitats dirigides a l’impuls de propostes empresarials generadores d’ingressos.
- Es preveu atendre 1545 llars vulnerables, durant 18 mesos.
- Pressupost: 788.230 €.
Assistència humanitària per a les persones desplaçades a les comunitats de la regió litoral
Donem suport a les famílies sirianes desplaçades internes i a la comunitat d’acollida afectada pel conflicte a la regió litoral de Tartous i Lattakia.
Per mitjà de la cobertura de necessitats bàsiques a través d’ajudes en efectiu, dinamització de mitjans de vida gràcies a petits crèdits, i accions que fomentin el teixit comunitari.
El disseny del projecte s’ha basat en l’anàlisi de necessitats realitzades en ambdues localitzacions durant els últims mesos i ha comptat amb la col·laboració i contrast d’altres actors nacionals i internacionals a la zona. Es busca, per tant, identificar aquelles famílies més desfavorides i sectors d’actuació no atesos per altres instàncies.
- 1.562 famílies han millorat les seves condicions de vida.
- Pressupost: 498.576 €.
